Com funciona la nostra moneda, l'Eco?
Per a usar Ecos fem servir la ferramenta CES (Community Exchange System) http://www.ces.org.za/index_es.asp
El CES és com l'intercanvi entre amics de tota la vida. Tu m'ajudes a fer la mudança i jo et dic "¿què puc fer per tu?. Doncs el CES és exactament açò, a diferència de que el treball o servici el torne a la comunitat en general, no a una persona en particular.
Al CES portem la comptabilitat dels intercanvis usant la nostra unitat monetària, l'Eco. Així, estem desenvolupant una microeconomia no especulativa, és a dir, els Ecos són una simple ferramenta neutral per a intercanviar. El CES és només una manera de prendre nota de lo que utilitzes de la comunitat i de lo que a canvi oferixes, buscant un equilibri sostenible i armònic.
A la secció de Videotutorials podeu vore com heu d'inscriu-re's al CES. Els nous usuaris comencen amb saldo zero. A mida que vas venent, vas sumant Ecos al teu saldo i quan compres es resten Ecos. El preu en Ecos de les coses el poses tu. De moment prenem la referència del que costa en Euros, però poc a poc van generant-se preus en Ecos independents.
També pots tindre saldo negatiu. No hi ha que tindre por al saldo negatiu, és una característica del sistema completament normal. Penseu que quan varem començar tothom tenia saldo zero, si algú no haguera començat comprant i tinguent saldo negatiu, ningú haguera pogut vendre i els intercanvis hagueren estat impossibles. Simplement, un saldo negatiu significa "he rebut coses de la comunitat, ara em toca esforçar-me per a oferir-ne" i un saldo positiu significa "he oferit coses a la comunitat, ara em toca a mi demanar".
Lo millor per a este sistema és que els saldos pivoten entorn a zero. No convé que algú només es dedique a comprar, però tampoc convé acumular massa saldo positiu, és millor comprar per a no acumular Ecos, així s'aconseguix facilitar que altres persones puguen vendre i s'estimulen els intercanvis. No es tracta de comprar per comprar, sinó d'anar comprant progressivament en Ecos les coses que comprem en Euros. No promovem un creixement infinit de l'economia, açò és antiecològic i insostenible. Promovem una progressiva substitució de la moneda oficial, afectada per crisis i especulacions.
Per a evitar que algú tinga massa saldo negatiu hem establit un límit, qui arriba a este límit ja no pot comprar, només pot vendre. Consulta les normes per a vore en quin valor està establit.
Que són els diners?
Els diners són informació, ni més ni menys. Estem acostumats a vore-los com monedes i bitllets, però la realitat és que actualment la major part dels diners són registres electrònics (números en un ordinador).
És cert que fa unes dècades els bitllets representaven una determinada quantitat d'or. Però açò ja ha passat a la història, al llarg dels anys 70 tots els països del món van abandonar el "patró or" (http://es.wikipedia.org/wiki/Patr%C3%B3n_oro), així que ara mateix els bitllets ja no representen res físic, no són més que papers.
Un bitllet només és un paper que dóna una informació. Quan algú ens dona un bitllet de 10 Euros, per exemple, està reconeguent que el que li hem oferit val 10 Euros. Seria equivalent a que escrivira a un paper "jo, Fulanito de Tal reconec que el que m'ha oferit Menganito val 10 Euros". És això, un bitllet és un paper.
El problema és que el sistema actual ens fa creure que els diners són una "cosa" que costa molt d'aconseguir, com si calguera extrau-re or de les mines, i per això els bancs cobren interessos. Doncs resulta que els bancs "fabriquen" els diners en el moment que oferixen un credit, simplement creant uns registres electrònics, ni tan sols són una cosa física. ¡¡Pareix increïble, però així és!!
Vídeo Zeitgeist Addendum, minut 7 (Explicació d'Estats Units, però aplicable a la resta del món)
Com funciona l'Euro?
Els Euros els creen, per una part, les institucions financeres europees i, per altra part, els bancs privats en el moment que oferixen un crèdit. Nosaltres no tinguem cap poder de decisió sobre la creació dels Euros.
És important la quantitat de diners en circulació? Doncs sí, quants més diners hi haja en circulació més fàcil ens resultarà obtindre ingressos. És lògic, si algú no té diners per a pagar-nos no podrem obtindre ingressos, encara que tinguem l'habilitat per a oferir-li el que necessita. Veiem-ho d'altra manera, a l'estil de "problemas Rubio": quants més caramels tinguem, més fàcil serà que a un xiquet li toquen caramels (encara que al sistema en que vivim hi ha xiquets que s'en porten tots els caramels) :-)
Hem vist que els Euros els creen les institucions financeres i els bancs privats. Ens perjudiquen limitant la circulació de diners? Doncs podriem dir que sí, els bancs centrals controlen la circulació de diners i els privats posen interessos, dificultant l'accés als diners. Açò fa que ens siga més difícil obtindre ingressos perquè no hi ha suficient circulació. Nosaltres no tinguem poder per a fer que ha hi haja més diners en circulació.
Per què és diferent la nostra moneda?
Amb la nostra moneda, l'Eco, som nosaltres els que decidim quina quantitat hi ha en circulació, tinguem tot el poder. No la "fabrica" ningú en particular, sinó que la "fem" entre totes les persones que participem.
En quan hi ha algun intercanvi es creen Ecos automàticament. És més fàcil obtindre ingressos perquè no hi ha cap límit a la circulació de la moneda, només cal algú que tinga una necessitat i un altre amb habilitat per a satisfer-li-la. És a dir, la circulació depén de les necessitats i les habilitats de la gent, i no de la usura dels bancs, com passa amb l'Euro (i totes les monedes oficials)
