Si venem una cosa de valor elevat és possible que ningú ens la puga pagar, perquè supera el límit negatiu. Es podria pensar que ampliant els límits es solucionaria el problema, però no. Uns límits massa amplis fan que la gent s'acomode i acumule massa saldo negatiu, el mercat no es mou i està tot massa estancat. Hem de posar límits que donen un marge de maniobra per a les operacions habituals, però no per a les operacions ocasionals com son les vendes de valor elevat.
La solució és fer pagaments aplaçats. Qui faça la venda pot acordar amb la persona compradora una sèrie de pagaments. Per exemple, pagar 100 Ecos hui i altres 100 al mes que ve, quan haja tingut uns ingressos. Així no es supera el límit negatiu.
Però també és important que siguem coherents amb qui ens compra. Si a una persona li fem una venda de 400 Ecos i, mirant-li les estadístiques, veiem que en un any només ha tingut uns ingressos de 300 Ecos, tal vegada seria millor no vendre-li això.
De tota manera, hui per hui és preferible fer moltes vendes xicotetes que una enorme. Quan cresca el volum del CES potser la cosa canviarà, però per el moment les coses estan així.
